MANIFEST PELS DRETS I NECESSITATS INFANTOJUVENILS

MANIFEST_PELS_DRETS_I_NECESSITATS_INFANTOJUVENILS.pngMANIFEST PELS DRETS I NECESSITATS INFANTOJUVENILS

Com a professionals de la psicologia de la infància, la joventut i les famílies ens veiem en la responsabilitat deontològica d’informar de les potencials conseqüències de les mesures actuals, implementades per gestionar la crisi ocasionada per la COVID-19, sobre la salut psicosocial de la infància i l’adolescència. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la salut és l’estat complet de benestar físic, mental i social, no només l’absència de malalties. 

La situació actual global pot ser viscuda amb estrès psicosocial per part d’infants i joves, cosa que pot promoure respostes resilients (superació de les adversitats) o traumàtiques (desconnexió de la pròpia vivència en sentir que els recursos d’afrontament dels quals es disposa són inferiors als que la situació requereix per superar-la). La resposta a situacions potencialment estressants depèn de diverses variables: característiques de l’esdeveniment, la vivència d’aquest, la salut mental prèvia de l’infant o jove, la seva edat, la resposta emocional de les persones adultes que el/la cuiden i l’acompanyament emocional que rebin per part de les persones referents. 

Valorem que l’impacte psicològic de les mesures per evitar contagis pot representar un element estressor afegit a la complexitat de la situació actual i, en certs casos, pot arribar a actuar en detriment a la resposta de resiliència per afrontar l'estrès. A llarg termini pot derivar en la incidència de malalties, no només mentals, sinó físiques. En aquest context, assegurar que les necessitats infantojuvenils psicològiques estiguin cobertes és un factor de protecció i prevenció pel desenvolupament sa de la personalitat, per afavorir la salut integral en l’adultesa.

Per exemple, una necessitat bàsica de les etapes infantils i juvenils és veure la cara completa de les persones amb qui s’interactua. El 90% del missatge en l’intercanvi comunicatiu en la infància és no verbal. Veure el rostre de l’altra persona és necessari per poder-se regular emocionalment, desenvolupar l’empatia, desenvolupar habilitats socials, adquirir el llenguatge i mantenir un nivell d’equilibri mental, per sobre d’un estat d’alerta derivat de la manca d’accés a una informació bàsica pel benestar i pel desenvolupament. Segons estudis diversos en la història de la psicologia, està demostrat que el contacte i la socialització són també necessitats bàsiques pel creixement evolutiu i per la sensació de seguretat, en tant que són inherents a la nostra espècie com a éssers gregaris. 

Sabem, segons un estudi publicat per l’Hospital Sant Joan de Déu, que 1 de cada 4 infants-joves confinats han presentat signes d’ansietat/depressió. Aquests símptomes, en interacció amb les mesures aplicades de forma sostinguda en el temps (ús de mascareta, distància física, rentat repetitiu de mans, aïllament social, etc.) i amb les variables de risc esmentades més amunt, poden generar efectes psicosocials alarmants en diferents graus d’intensitat i gravetat, com ara:  

  • Afectar el desenvolupament de la seguretat bàsica, donant lloc a la por, l’angoixa, l’obsessió i la inhibició.
  • Interferir en la construcció de l’autoestima, donant lloc a la inhibició de les potencialitats.
  • Interferir en la construcció de la personalitat, donant lloc a la dissociació o desconnexió.
  • Afectar la regulació emocional, donant lloc a alteracions de l’estat d’ànim i respostes impulsives.
  • Accentuar les dificultats respiratòries, que afecten la salut fisiològica i la gestió de les emocions.
  • Interferir en el desenvolupament de l’empatia, la comunicació i els hàbits interpersonals, donant lloc a aïllament, conductes evitatives i trastorns adaptatius.
  • Afectar la sensació de benestar, donant lloc a la sensació de culpabilitat i amenaça generalitzades.
  • Interferir en l’autonomia, la iniciativa, la interdependència i la llibertat d’acció, donant lloc a la dependència, la submissió, el dubte i la vergonya.
  • Fomentar la distorsió del propi autoconcepte.
  • Alimentar el sentiment d’exclusió i estigmatització.
  • Augmentar la segregació de l’alumnat amb diversitat funcional.
  • Potenciar les dificultats d’aprenentatge.
  • Fomentar l’aparició de simptomatologia pròpia de quadres d’estrès infantojuvenil.

Les condicions anteriors són factors de risc a nivell neuropsicològic i desencadenen la producció de cortisol -hormona de l’estrès- que prepara el sistema nerviós per afrontar una amenaça o situació traumàtica (lluita, fugida o paràlisi), en detriment de l’oxitocina -hormona del contacte humà-, la serotonina -hormona de la felicitat- i la dopamina -hormona del plaer. Si aquestes condicions neurofisiològiques es mantenen, a mig o a llarg termini, poden generar un desequilibri neurofisiològic amb repercusions psicosocials. Això pot significar que el sistema nerviós quedi ressentit en la seva capacitat d’auto-regulació i afectar altres sistemes com l’endocrí o l'immunitari, deprimint la seva funció de protegir l’organisme envers possibles desafiaments quotidians. 

Diversos estudis avaluen el risc de les repercussions psicosocials en la població infantil i juvenil d'altres pandèmies recents d'ordre mundial (la grip A 2009 o l'epidèmia de SARS de 2002 i 2003). El 30% dels i les joves amb exposició a una epidèmia i les mesures preses per controlar-la desenvolupen símptomes de Trastorn per Estrès Post-Traumàtic. En infants i joves en situació de quarantena, les puntuacions reflecteixen una major gravetat del trastorn, en què augmenta la simptomatologia clínica greu, com l’ansietat, la depressió o fins i tot el risc de suïcidi.

D’altra banda, nombroses fonts mèdiques i científiques contrastades apunten la baixa o inexistent capacitat transmissora de la COVID-19 en infants menors de 17 anys, especialment en infants asimptomàtics (investigacions realitzades a Sant Joan de Déu i Vall d’Hebron). 

És per totes aquestes raons que ens posem al servei i al costat de la comunitat educativa i de les famílies. Valorem que aquests col·lectius estan assumint molta responsabilitat i un suport deficitari en la cura de la infància i la joventut. 

Recordem que les mesures implementades no només poden estar desatenent les necessitats de la infància i l’adolescència, sinó que suposen una vulneració de drets fonamentals, com el dret a la dignitat i a l’expressió lliure, i atempten contra la seva integritat moral, segons es descriu a la Llei 14/2010 dels Drets i oportunitats en la Infància i Adolescència, de la Generalitat de Catalunya, la Convenció sobre els drets de l’infant (Nacions Unides, 1989) i la Declaració Universal dels Drets de l’Infant (Assemblea General Nacions Unides (1959) i la Llei Orgànica del Codi Penal (BOE 24 de novembre de 1995).

Així doncs, reclamem que la implementació de les mesures tingui en compte de manera sòlida dites necessitats i drets infantojuvenils.

Reclamem que es busquin alternatives per preservar la salut mental en la infància i l’adolescència, de manera que aquesta i la salut física siguin compatibles.

Per això, demanem:   

Abstenir-se d’usar la mascareta al grup bombolla, als espais exteriors i en tot el centre educatiu.

Abstenir-se de mantenir la distància de seguretat al grup bombolla, en espais exteriors, i en tot el centre educatiu.

Dotar al professorat de mascaretes transparents per a l’àmbit escolar.

Oferir espais terapèutics, per al professorat i l’alumnat, d’elaboració psicològica de les emocions traumàtiques viscudes durant el confinament. 

Oferir més suport psicològic subvencionat a les famílies, infants i docents que ho requereixin.

Involucrar tota mena de professionals de la infància en les decisions polítiques sobre la gestió de la crisi actual.

Dotar de més espais públics i exteriors destinats a la infància per reduir el temps a l’interior, sobretot en els centres educatius.

Incloure més contacte amb la natura al currículum educatiu (la natura promou la consciència d’un/a mateix/a i de l’entorn, i estimula habilitats com la creativitat, l’autodisciplina, la concentració, la resolució de problemes, la cooperació, la flexibilitat, la psicomotricitat, la sensorialitat, i la intel·ligència emocional, a més d’atenuar l'estrès, l’ansietat i la depressió).

 

Autores del text:

Lara Terradas Campanario, psicòloga (núm. col·legiada 15613)

Gus Bas Planas, psicòleg (núm. col·legiat 12239)

Tamara Depares, filòsofa i psicoterapeuta

Cristina Salvia Farré, psicòloga (núm. col·legiada 16367)

 

Descarrega’t aquí el manifest amb els enllaços que hem utilitzat. 

MOLT IMPORTANT! Recorda que per a que sigui vàlida la teva signatura has de validar-la a través del correu que s'envia automàticament des de la plataforma peticiones.net.

Firmar esta petición

Al firmar, autorizo a Manifest 20.21 a entregar la información que proporciono en este formulario a quienes tengan poder sobre este tema.


O

Recibirá un mensaje de correo electrónico con un enlace para confirmar su firma. Para asegurarse de que recibe nuestros correos electrónicos, añada info@peticiones.co a su libreta de direcciones o a la lista de remitentes seguros.

Tenga en cuenta que no puede confirmar su firma mediante una respuesta suya a este mensaje.




Publicidad de pago

Haremos difusión de esta petición a 3000 personas.

Más información...